CANTIGAS DE SANTA MARIA
Alfonso X el Sabio

Referència: AVSA9923

Com a legislador i iniciador d’obres jurídiques, Alfons X segueix les petjades del seu pare realitzant empreses planejades i començades per aquest, i és molt probable que també en el camp de la poesia l’exemple de Ferran el Sant l’hagués servit d’estímul. Com descriu el seu fill en el Setenario i com ho sabem també per altres fonts, el rei Ferran va ser un gran mecenes dels joglars que freqüentaven la cort castellana i, fet important, la seva profunda devoció a la Verge Maria que es menciona a tres de les seves Cantigues (122, 221 i 292).

ALFONS X EL SAVI

Cantigas de Santa Maria

Com a legislador i iniciador d’obres jurídiques, Alfons X segueix les petjades del seu pare realitzant empreses planejades i començades per aquest, i és molt probable que també en el camp de la poesia l’exemple de Ferran el Sant l’hagués servit d’estímul. Com descriu el seu fill en el Setenario i com ho sabem també per altres fonts, el rei Ferran va ser un gran mecenes dels joglars que freqüentaven la cort castellana i, fet important, la seva profunda devoció a la Verge Maria que es menciona a tres de les seves Cantigues (122, 221 i 292).

Naixement i expansió del culte marial

Segons les fonts conservades en diferents papirs coptes i egipcis del segle III i com ho demostren també els textos de Sant Efrem de Síria († 373) i de Sant Epifani († 403), autor de les Precationes ad Deiparam i dels primers himnes litúrgics de caràcter popular, els orígens del culte públic a Maria es desenvolupen primerament a Orient. És al lloc on hi ha el famós temple d’Artemisa (deessa de la caça, dels boscos i les muntanyes i de la lluna, i considerada per les antigues tradicions com la germana bessona d’Apol·lo), la ciutat d’Efes –aleshores considerada com a segona ciutat més important del Imperi Romà (avui Selcuk, al districte d’Esmirna prop de Kusadasi, Turquia)–, que es proclama, durant el tercer Concili (431), a Maria com a “Mare de Déu”. La difusió d’aquest dogma es pot considerar com el preludi a l’expansió del culte marial a Orient i Occident, el seu record és celebrat i eternitzat per Sixte III (432-440) amb la reconstrucció de la Basílica Liberiana de Roma, coneguda avui amb el nom de Basilica di Santa Maria Maggiore. És en aquesta basílica on s’expandeixen ràpidament i amb més esplendor els rituals de la litúrgia mariana, com es demostra amb les antífones O admirabile commercium, Quando natus es ineffabiliter ex Virgine, Ecce Maria genuit Salvatorem, cantades encara actualment l’1 de gener (In Circumcisione Domini), però que foren cantades a l’origen per les comunitats d’Orient i traduïdes posteriorment al llatí per formar part de la litúrgia romana.

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL
Florència, 19 de maig de 2017