CANÇONS DE LA CATALUNYA MIL·LENÀRIA
Planys & Llegendes

Referència: AVSA9881

• Montserrat Figueras
• La Capella Reial de Catalunya
• Jordi Savall

La música de cada poble és el reflex de l’esperit de la seva identitat, originàriament individual, però que pren forma amb el temps com a imatge del conjunt d’un espai cultural propi i únic. Qualsevol música transmesa i conservada per tradició oral és el resultat d’una feliç supervivència, seguida d’un llarg procés de selecció i de síntesi. Al contrari de certes cultures orientals que s’han desenvolupat sobretot en un espai de tradició oral, al món occidental únicament les músiques anomenades tradicionals o populars han sabut perdurar gràcies a aquests mecanismes de transmissió no escrita.

«La Cançó és l’essència de l’art popular».
Joan Amades

El patrimoni musical de la Catalunya Mil·lenària està compost d’un conjunt extraordinari de músiques cultes i populars, conservades en part en fonts manuscrites o impreses dels segles IX al XIX, o per tradició oral. En precedents enregistraments ens hem ocupat amplament de les primeres; les Canços de Trobayritz (1978), El Cant de la Sibil·la (a Catalunya, Mallorca, València, Galícia, Castella, Occitània, Provença, etc.) (1988-2010), El Llibre Vermell de Montserrat (1979), les músiques dels Cançoners de Montecassino (2001) i del Duc de Calàbria (1996), les Ensaladas de Mateu Flecha (1987), les Cançons i Fantasies de Lluís del Milà (1995), les misses de Joan Cererols (1988), les Fantasies de Joan Cabanilles (1998), les àries i òperes de Vicent Martín i Soler (1991), i les cançons de Ferran Sor (1991). En aquest enregistrament (que reuneix obres enregistrades els anys 1988, 1990, 2002 i 2004) volem presentar algunes de les més belles cançons d’aquest patrimoni intangible. Hem seleccionat onze melodies extraordinàries: planys, llegendes i cançons de bressol, entre les més belles i representatives, que hem adaptat en noves versions musicals. La majoria d’elles són interpretades per la Montserrat Figueras, amb la col·laboració de Francesc Garrigosa (en el Comte Arnau), Arianna Savall (en Mareta i El Cant dels Aucells), Ferran Savall (també en El Cant dels Aucells) i finalment La Capella Reial de Catalunya (en Els Segadors), i algunes altres creades en versions instrumentals interpretades pels solistes d’Hespèrion XX.

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL
Bellaterra, Febrer de 2011