BAILAR CANTANDO
Fiesta Mestiza en el Perú

AVSA9927

Les vint peces que formen el recull musical del CÒDEX TRUJILLO del Perú representen un cas excepcional en la història de les músiques autòctones del Nou Món. Aquest conjunt de tonadas, cachuas, tonadillas, bayles, cachuytas i lanchas ens permet de conèixer el repertori propi de les tradicions del país –com ho indica el text d’una de les cachuas cantades, “al uso de nuestra tierra” (segons l’ús de la nostra terra)– i molt concretament dels cants i de les danses als quals s’afeccionaren les classes populars que visqueren al Virregnat del Perú a la fi del segle XVIII.

“No one listening to these sweetly elegant pieces would bother themselves with their historical context for long, so winning is their timeless South American spirit – a benign mixture of Spanish, Amerindian and African aesthetics … Savall’s orchestrations…sound just the part, as does the stylish singing, and although there isn’t any dancing it certainly isn’t hard to visualise some … it all sounds like a gently joyous occasion, like some long-remembered summer night under the stars. Irresistible.”
Lindsay Kemp – Gramophone, November 2018

BALLAR CANTANT
FESTA MESTISSA AL PERÚ
Còdex Trujillo, ca. 1780

Les vint peces que formen el recull musical del CÒDEX TRUJILLO del Perú representen un cas excepcional en la història de les músiques autòctones del Nou Món. Aquest conjunt de tonadas, cachuas, tonadillas, bayles, cachuytas i lanchas ens permet de conèixer el repertori propi de les tradicions del país –com ho indica el text d’una de les cachuas cantades, “al uso de nuestra tierra” (segons l’ús de la nostra terra)– i molt concretament dels cants i de les danses als quals s’afeccionaren les classes populars que visqueren al Virregnat del Perú a la fi del segle XVIII.

La gran majoria dels cants està composta per tonadas o cançons previstes per a ser dansades cantant (“para baylar cantando”); si bé és cert que la major part dels texts són en llengua castellana, amb les deformacions típiques del castellà parlat pels indis, hom també hi troba texts en quítxua i en mochica, que mostren –com la pròpia música– una relació evident amb les cultures indígenes d’origen indi o africà. Tots aquests elements expliquen l’estil molt particular d’aquests “cants de la terra”, que els diferencia clarament de les músiques d’Espanya i del Nou Món, que ens han arribat de la mà de compositors de l’època que mantenien càrrecs a la cort o a les grans esglésies del Virregnat del Perú.

+ Informació al llibret del CD

JORDI SAVALL
Washington/Durham (EUA)