ALFONSO FERRABOSCO
THE YOUNGER
Consort to the Viols 4, 5, & 6 Parts

Ref: AV9832

• Jordi Savall
• Hespèrion XXI

“No sóc home de moltes paraules”: amb aquesta frase es mostrava al món Alfonso Ferrabosco en presentar la publicació de la seva obra. Aquesta hauteur, barrejada amb certa reserva (és com si estigués dient: “valoreu-me com vulgueu”) sembla insinuar que la pròpia reputació és una minúcia i que val més deixar que la jutgin els altres, la qual cosa representa una postura poc freqüent, com la d’algú a qui la fama enxamparà desprevingut. No obstant això, els manuscrits musicals anglesos donen fe de la condició de Ferrabosco com a compositor per excel·lència de la cort de l’època, en esmentar-lo en alguna ocasió com a Alfonso o AF. Després trobem també els seus contemporanis, que parlen d’ell amb molt respecte, utilitzant un llenguatge gairebé tan concís com el seu. L’autor teatral Ben Jonson, col·laborador de Ferrabosco a les masques (mascarades) de la cort, deia que era “un home que s’havia fet a ell mateix i que dominava totes les manifestacions de la Musique”. Jonson, que era prudent en paraules i reservat en elogis, escrigué no un, sinó dos poemesde lloança de les obres publicades per Ferrabosco. No només és una llàstima que no existeixi cap retrat seu, d’una època en què els músics començaven a mostrar cada vegada més una imatge pública com a compositors-intèrprets virtuosos, sinó que, a més, el material biogràfic és, com habitualment, escàs. Per retratar-lo, doncs, només ens queda la imaginació. Potser lluïa els flocs despentinats típics de l’artista –com els dels gravats de l’obra editada de Frescobaldi, músic de talent comparable–, en què el geni creatiu sembla que es manifesta en tota la seva esplendor. El poeta i compositor de cançons Thomas Campion és qui més s’apropa a descriure’ns el possible aspecte físic de Ferrabosco, ja que l’anomena “viva imatge d’Alfonso pare”, un compliment que, tot i que pretén ser afectuós, a la llarga amaga un parany, ja que a ningú no l’entusiasma que el comparin amb un pare famós. Així, és la seva música, subestimada durant tant de temps, la que ha de parlar per ell, en el llenguatge que li és propi. El millor de l’obra de Ferrabosco és d’una qualitat escultural extraordinària, la qual cosa pot semblar descoratjadora, ja que es fa difícil “moure’s al seu voltant”. Els fragments de la seva vida que coneixem, una infància desgraciada i la fama que el seguí, expliquen en certa manera tant l’heroisme com la reserva de la seva obra.

+ Informació al llibret del CD

DAVID PINTO

Traducció: Traduit.com