EL CANT DE LA SIBIL·LA
Catalunya · Montserrat Figueras

Refernce: AVSA9879

• Montserrat Figueras
• La Capella Reial de Catalunya
• Jordi Savall

Le Chant de la Sibylle fut chanté pendant des siècles par la voix onirique d’un enfant, car les Pères de l’Église avaient interdit aux femmes de le faire à l’intérieur des temples, sauf dans les monastères de religieuses. Avec cette interdiction se perdait la présence prophétique de la figure féminine qui le proclamait. Le patriarcalisme de l’église arrachait ainsi aux femmes la possibilité de transmettre la parole divine. Grâce à ce chant millénaire, la lumière des sibylles – celle de Delphes, celle d’Érythrée, celle d’Hellespont, la Persique, la Libyque, la Cimmérienne, la Samienne, la Cumane, la Phrygienne et la Tiburtine – est toujours vivante en la voix et la figure féminines.

A la Grècia clàssica, la Sibil·la és l’arquetip de la dona profetessa i sacerdotessa. Dona de saviesa i vehicle de les revelacions divines, era a la vegada el símbol de la dona arcaica que reunia molts dels atributs que en l’antigor encarnaven les Deesses Mares del paleolític, les Magna Mater d’orient i del món clàssic greco-romà com Isis, Ixtar, Demèter i Atàrgatis.

L’oracle de la Sibil·la Eritrea, al segle II a.C., que anunciava l’adveniment d’una edat d’or de l’home amb el naixement d’un infant, fill d’una mare verge, va permetre al cristianisme d’aprofitar aquesta figura i recuperar l’oracle de la Sibil·la per proclamar el missatge de la segona vinguda del Messies. La tradició de celebrar el Cant de la Sibil·la per Nadal sembla iniciar-se musicalment als segles IX-X (Saint Martial de Limoges). Les seves visions apocalíptiques són tràgiques i punyents, però la música que l’acompanya és harmònica i màgica: l’inici de cada estrofa amb un interval de 5ª ascendent ens transporta a l’escolta meditativa d’un relat còsmic i sagrat.

MONTSERRAT FIGUERAS

+ D’informations dans le livret du CD