IBN BATTUTA
Le Voyageur de l’Islam 1304-1377

La invitación al viaje como medio de aprendizaje y fuente de conocimiento fue defendida, según las más antiguas tradiciones proféticas, por el propio profeta Mahoma. Mahoma incitó a sus fieles a viajar a cualquier lado en busca del saber y el conocimiento. Uno de los dichos que se le atribuyen dice: «Buscad el conocimiento hasta en China». La lectura del fascinante relato de viaje de Ibn Battuta nos permite de descubrir y apreciar ese género de pleno derecho: la «rihla, que designa el viaje y posteriormente el relato que se hace de él». Dicho género había sido iniciado por el primer gran viajero árabe Ibn Yubair (1145-1217), originario de Játiva (Valencia).

Evocació històrica, geogràfica, literària i musical de la rihla d’Ibn Battuta

La descoberta dels Viatges d’Ibn Battuta en la gran edició traduïda al català per la historiadora Margarida Castells i el poeta i arabista Manuel Forcano i publicada per Edicions Proa (Barcelona, 2005) ha sigut la font d’inspiració que es troba a l’origen de la realització d’aquest nou llibre-CD.

Segons les més antigues tradicions profètiques, la invitació al viatge com a mitjà d’aprenentatge i font de coneixement fou preconitzada pel propi profeta Mahoma, que empenyia els seus creients a viatjar, fos on fos, a la recerca del saber i del coneixement. Una de les frases que hom li atribueix diu: “Cerqueu el coneixement fins als confins de la Xina”. La lectura del fascinant relat de viatge d’Ibn Battuta ens permet de constatar i descobrir aquest gènere literari propi: la “Rihla que designa el viatge i, en conseqüència, el relat que hom en fa”. Aquest gènere havia sigut iniciat prèviament pel xativí Ibn Jubayr (1145-1217), el primer gran viatger àrab.

Ibn Battuta fou abans que res un veritable viatger, les observacions del qual no són científiques sinó més aviat personals. Malgrat tot, aporten als investigadors importants coneixements sociològics, costumistes o històrics. Citarem un exemple curiós en relació amb les dones de les Maldives, musulmanes i molt creients, però que anaven amb el tronc nu ni tampoc es cobrien el cabell: com a cadi i magribí, Ibn Battuta condemnà amb vehemència i intentà prohibir aquest pràctica que el xocava, tanmateix sense èxit. El sobirà de l’illa era aleshores una dona i s’hi aplicava un règim de dret matriarcal.

JORDI SAVALL
Amsterdam, 20 d’octubre de 2018

+ Información en el booklet del CD