INVOCATION À LA NUIT

Referència: AV9861A+B

• Montserrat Figueras
• Hespèrion XXI. La Capella Reial de Catalunya
• Le Concert des Nations
• Jordi Savall

“És en la nit que és bonic creure en la llum.”Edmond Rostand1868-1918 «Ara que el cel, la terra i el vent callen, i que els animals i els ocells són closos dins el son, que el carro estelat de la nit s’avança i volta, i al seu jaç l’oceà reposa sense onades, jo vetllo, penso, pateixo i ploro…» i el miracle es re produeix mil i un cops dins el nostre cor. Sí, gràcies al geni de poetes com Francesco Petrarca encara ens emocionem, en ple segle XXI, per aquestes paraules antigues però eternalment emotives i suggerents. “Musicades” per Claudio Monteverdi en el seu meravellós Madrigal Hor che’l ciel et la terra, es converteixen en una invocació trasbalsadora i gràcies a aquest “recitar cantando”, a la vegada ancestral i fora del temps, els misteris que la nit guarda en el seu infinit, ens són lliurats sense resistència i així toquen el més profund del nostre cor meravellat i assedegat de bellesa. És sempre aquesta nit misteriosa que sap acollir totalment el silenci, aquest element tant essencial de la música. És aleshores que la nit ens revela els planys més secrets, les joies més ocultes i els murmuris més llunyans. També és aleshores que descobrim aquesta llum lunar i estrellada capaç de fer-nos sentir reals dins la immensitat d’un univers infinit. És gràcies a tot això que els nostres pensaments esdevenen lúcids i que la nostra imaginació retroba tota la seva llibertat, una llibertat que ens farà sentir-nos capaços d’atènyer tot allò que el nostre cor aspira i desitja. “La nit és la bonança de l’ànima” ens diu un poeta àrab del segle X en un dels contes de Les Mil i una Nits (Història de la Dolça Amiga). Xifra màgica aquestes 1001 nits que passen en la vida com un breu instant, un instant que dura menys de 3 anys (exactament 2 anys i 271 nits). Sobtadament jo me n’adono que he tingut sort d’haver viscut més de 20 vegades Mil i una Nits. Nits d’infantesa, plenes de descobertes meravelloses, però també nits tristes sotjades per les pors de la guerra i la incertesa del demà. Nits d’adolescència bressolades per la descoberta i l’aprenentatge de l’amor, de l’amistat i del so càlid del violoncel. Nits clares d’una primavera de 1965 plenes d’innombrables trobades, la de la benamada ideal i de la Viola de gamba i de les seves músiques oblidades. Nits estrellades als jardins del Monestir de Pedralbes (a Barcelona) on, amb Montserrat Figueras, ens vam decidir de fer plegats el nostre viatge vers el futur, vers els demàs encara incerts però ja plens de confiança i esperança, ben decidits a compartir felicitats i dificultats, música i amistats, camins i somnis de tota una vida. Va ser també en una nit d’estiu, vers la fi del mes de juliol de 1975 que, amb Hopkinson Smith (tiorba) i Anne Gallet (clavecí), vaig dur a terme el meu primer enregistrament amb les músiques del Segon Llibre de peces per a Viola de Marin Marais, pels inicis de la col•lecció ASTRÉE (creada i dirigida per Michel Bernstein). La bella i petita església romànica de Saint-Lambert des Bois (Versailles), on enregistràvem, tenia una acústica ideal, però la proximitat d’un petit aeroport ens obligava a enregistrar entre les 8 del vespre i les 5 del matí. Evidentment la fatiga i l’hora avançada de la nit canviava molt sovint la nostra mateixa percepció de certes obres, especialment dels moviments lents, els quals, en el silenci profund de la nit i la màgia del so que es creava dins l’església, prenien una dimensió expressiva extraordinària. Però sobre tot hom sentia que la nit, com més avançava, més calia compensar la manca d’energia física, a causa de la pèrdua de to i a la fatiga natural, amb una dosi suplementària d’ànima. Quan sentíem que el cos ja no responia, era l’esperit el qui prenia el relleu. Va ser en aquest moment que també vaig ser conscient dels avantatges de la nit en la interpretació de peces com Les Voix Humaines, les Sarabandes i els Tombeaux. Només alguns mesos més tard, a principis del mes de novembre de 1975, vam ser invitats, gràcies a l’entusiasme del productor Gerd Berg, el director de la nova col•lecció REFLEXE d’EMI-ELEKTROLA, a enregistrar un nou programa de música espanyola dins del “Munstermuseum” de Basilea. Érem al bell mig de les nits d’hivern basilenques, i va ser el nostre primer àlbum sobre “Les Músiques profanes de l’Espanya cristiana i jueva” amb Montserrat Figueras i l’equip de músics d’HESPÈRION XX. Ara ja han passat més de dotze vegades 1001 nits, amb moltes músiques enregistrades o interpretades gairebé sempre en la màgia de les hores tardanes o ja gairebé matinals. En record d’aquestes músiques, hem seleccionat algunes de les més belles obres vocals i instrumentals directament o indirecta relacionades amb la nit, el son i les celebracions de pau i de dol. Us les presentem simbòlicament sota el títol d’“Invocació a la nit” i com a testimoni de tots aquests anys de creació a ASTRÉE/AUVIDIS (1975-1996) i a ALIA VOX (1998-2008). Més de 140 enregistraments realitzats amb la total complicitat i a voltes també amb el sacrifici de la fatiga de vegades extrema dels nostres enginyers de so, i especialment dels nostres cantants i músics solistes i col•laboradors fidels d’HESPÈRION XX i XXI, de LA CAPELLA REIAL DE CATALUNYA i del CONCERT DES NATIONS. A tots ells aprofito aquí per manifestar-los la nostra sincera i profunda gratitud i el nostre sentit homenatge per haver fet possible que tants moments únics d’emoció, de bellesa i de llum hagin quedat captats per a l’eternitat. Gràcies a la nostra nova reedició progressiva de tot l’antic catàleg ASTRÉE/AUVIDIS ara a ALIA VOX HERITAGE els podrem fer conèixer a les actuals i a les futures generacions, conjuntament amb les novetats que continuarem produint a ALIA VOX. Edmond Rostand deia que “És en la nit que és bonic creure en la llum”, estem convençuts que tots necessitem aquesta llum per retrobar una mica de pau en aquest món estripat per la violència cada cop més absurda i mortífera. “És difícil viure sense pau externa, al nostre voltant. És impossible viure sense pau interna, la pau en els nostres cors.”, ens recorda amb la seva saviesa llegendària el filòsof Raimon Panikkar (nascut el 1918). Per retrobar-la no ens queden sinó l’amor i la música.JORDI SAVALLBellaterra, Nit del 15 d’abril 2008 .