J.S. BACH – MARKUS PASSION

AVSA9931 – J.S Bach Markus Passion

Des de feia temps es coneixia l’existència d’una tercera Passió de Bach basada en l’evangeli de Sant Marc. Nombrosos estudis duts a terme des de la segona meitat del segle XX per musicòlegs i músics especialitzats han confirmat que Bach estrenà, el Divendres Sant de 1731, aquesta passió segons un text de Picander, qui un any més tard la va editar juntament amb el tercer volum de les seves poesies. El 2009, l’existència d’aquesta Passió de Bach fou plenament confirmada amb la descoberta, a Sant Petersburg, d’una versió més tardana del llibret utilitzat per a una nova interpretació de l’obra, realitzada el 1744. En relació amb el llibret de 1732, compta amb algunes modificacions dels texts, entre d’altres una posició diferent dels corals i de les àries així com noves àries afegides. Aquesta nova versió permet de fer-nos una idea molt precisa de la forma i del contingut d’aquesta tercera Passió de Bach.

JOHANN SEBASTIAN BACH
(1685-1750)

Passió segons Sant Marc (BWV 247)
Llibret de Picander 1732. Versió final del llibret de 1744

Revisió global de Jordi Savall a partir de recerques, reconstruccions i adaptacions per als cors i recitatius, autoria d’Alexander Grychtolik

Des de feia temps es coneixia l’existència d’una tercera Passió de Bach basada en l’evangeli de Sant Marc. Nombrosos estudis duts a terme des de la segona meitat del segle XX per musicòlegs i músics especialitzats han confirmat que Bach estrenà, el Divendres Sant de 1731, aquesta passió segons un text de Picander, qui un any més tard la va editar juntament amb el tercer volum de les seves poesies. El 2009, l’existència d’aquesta Passió de Bach fou plenament confirmada amb la descoberta, a Sant Petersburg, d’una versió més tardana del llibret utilitzat per a una nova interpretació de l’obra, realitzada el 1744. En relació amb el llibret de 1732, compta amb algunes modificacions dels texts, entre d’altres una posició diferent dels corals i de les àries així com noves àries afegides. Aquesta nova versió permet de fer-nos una idea molt precisa de la forma i del contingut d’aquesta tercera Passió de Bach.

Malauradament, fins avui no s’ha pogut descobrir cap rastre de les músiques originals: cap partitura autògrafa, cap còpia, cap part separada que pugui testimoniar la seva existència real. Resulta molt desconcertant que pugui desaparèixer tanta música, sobretot d’un gran mestre com Bach. Actualment, hom pot donar una explicació versemblant per aquest misteri pertorbador: després de nombrosos anys de recerca, la major part dels historiadors i musicòlegs especialitzats en l’obra de Bach coincideixen que es tracta d’una obra probablement concebuda i realitzada per Bach a partir de la tècnica del pasticcio o paròdia. És un sistema que Bach va fer servir en nombroses ocasions i que permet de dur a terme un muntatge diferent, a partir de l’adaptació de nous texts a altres obres existents amb un caràcter espiritual semblant.

A partir de la recerca duta a terme als anys seixanta pel Dr. Alfred Dürr, sembla evident que Bach reutilitzà la major part dels cors i de les àries de la seva Trauerode (Oda fúnebre) BWV 198, estrenada a Leipzig el 17 d’octubre de 1727, en homenatge fúnebre a la princesa Cristiana Eberhardina, reina de Polònia i princesa de Saxònia; així, Laß Fürstin, laß noch einen Strahl (Deixa, princesa, deixa encara un raig) es transforma admirablement en Geh, Jesu, geh zu deiner Pein (Ves, Jesús, ves al teu suplici).

Després d’un estudi aprofundit d’algunes de les principals versions realitzades fins l’actualitat, hem decidit de presentar una versió feta solament amb manlleus basats en l’obra del propi Bach i no, com és el cas d’algunes versions, barrejant la música de Bach amb els cors (turbae) i els recitatius de la Passió segons Sant Marc del seu contemporani i col·laborador Reinhard Keiser (1674-1739) o recomponent completament els cors o recitatius.

La nostra versió segueix exactament el text de la versió de 1744, que comenta els capítols 14 i 15 de l’evangeli de Sant Marc, des de la unció a Betània fins a la sepultura, donant sempre prioritat a la música de Bach i estructurat a partir de l’adaptació del text final de Picander a les fonts originals de les obres de Bach: l’Oda fúnebre, la Passió segons Sant Mateu, les diferents versions de la Passió segons Sant Joan i algunes cantates:

– Tres cors i tres àries, extrets de l’Oda fúnebre “Trauerode” (BWV 198/1) de 1727.

– Tres àries de la primer versió de 1731 i dues de la segona versió, interpretada el 1744, amb texts adaptats a àries d’altres cantates (BWV 2/5*, 54/1*, 173/3*, 171/4*) i de la segona versió de la Passió segons Sant Joan BWV 245a/11* (transportada a una 3a menor més alta).

– 16 corals d’acord amb les indicacions del llibret de Picander: 6 procedents de la col·lecció de corals, 3 de la Passió segons Sant Mateu, 3 de la Passió segons Sant Joan i 4 més procedents de diferents cantates.

– Per als 11 cors (Turbæ) diferents, adoptem la proposta d’A. F. Grychtolik, basada principalment en els texts de Sant Marc adaptats segons els cors d’altres passions de Bach.

– Primera part: 4 cors petits de la Passió segons Sant Mateu BWV 244/4b/4d et 9b/9e**.

– Segona Part: d’un total de 8 cors petits, 3 de la Passió segons Sant Joan BWV 245/21b*/25b*, 4 extrets de la Passió segons Sant Mateu i un de l’Oratori de Nadal BWV 248/45.

– Per als recitatius, també utilitzem la proposta d’A. F. Grychtolik, basada principalment en l’adaptació dels texts de Sant Marc a la música de la Passió segons Sant Mateu (excepte els tres recitatius breus núm. 22, 33 i 45, que són reconstruccions).

Volem que la interpretació d’aquesta fascinant Passió, en la seva reconstrucció que presentem, ens permeti d’acostar-nos de la manera més honesta i realment autèntica a l’esperit de Bach, tot sent conscients que sempre restarà el misteri d’aquesta absència i la convicció que ens és absolutament inimaginable què hauria fet amb el seu geni.

JORDI SAVALL
Perth, 16 de febrer de 2018