FARNACE Antonio Vivaldi

Reference: AV9822

• Jordi Savall
• Le Concert des Nations

Aquest enregistrament de l’òpera Farnace de Vivaldi es presenta per primera vegada de forma completa amb totes les àries i els cors corresponents a la versió de 1731 (i amb la recuperació del recitatiu accompagnatto de Tamiri de 1738). Per raons històriques i conceptuals, cadascun dels tres actes és precedit de diferents exemples de la versió de Corselli que va presentar a Madrid el 1738. Tot això s’ha estructurat a partir d’una selecció dels millors moments interpretats en viu durant les dues últimes representacions realitzades al Teatro de la Zarzuela els 26 i 28 d’octubre de 2001. Per això és necessari recordar que les diferències de so o d’ambient, que en pocs moments sembla que afectin l’estabilitat del cant o estiguin excessivament llunyans, es deuen justament a les particulars necessitats de la posició escènica dels cantants. Els petits inconvenients que això pot ocasionar són àmpliament compensats per l’enorme espontaneïtat dels Recitatius i la sincera emoció de les Àries, en les quals els cantants improvisen veritablement algunes ornamentacions en els da capo, més o menys segons les possibilitats i el caràcter de l’Ària en qüestió.

Una òpera és sempre un espectacle global en el qual text, declamació, música, cant, dansa i teatre dialoguen i s’uneixen en un objectiu comú: fer-nos somiar a través d’un món utòpic, però sempre ple de màgia, de bellesa i d’emoció.

Jordi Savall
Madrid, octubre 2001

ARGUMENT

Primer acte
Fàrnaces, rei del Pont –fill i successor de Mitridates, el gran opositor de l’imperi romà–, ha estat derrotat i expulsat d’Heraclea, capital del regne pòntic. Les súpliques de la seva muller Tamiri no aconsegueixen fer-lo desistir dels seus propòsits de revenja i, com que dubta que aconsegueixi la victòria, li ordena que abans de caure en mans de l’enemic sacrifiqui el fill de tots dos i es mati. Apareix Berenice, reina de la Capadòcia i mare de Tamiri, la qual, perquè odia Fàrnaces, s’ha aliat amb Pompeu, cap de les tropes romanes vencedores, i ha pactat amb ell la mort del rei derrotat. Selinda, germana de Fàrnaces capturada pel prefecte romà Aquili, aconsegueix seduir-lo; també sedueix Gilade, capità de Berenice, per tal que tots dos s’enfrontin, la qual cosa afavorirà la causa del seu germà. Mentrestant, Tamiri decideix salvar el seu fill amagant-lo a la piràmide, sepulcre dels reis del Pont. Fet això, i quan es disposa a matar-se amb el punyal que el seu marit li ha lliurat, apareix Berenice i li ho impedeix. Mare i filla discuteixen. L’arribada de Pompeu amb el seu seguici reforça el clima d’odi.

Segon acte
L’elecció de Selinda entre Gilade i Aquili comença a ser útil per a l’estratègia d’ella, que fingeix que els rebutja tots dos. Berenice, que ha ordenat la recerca de Fàrnaces i del seu fill, s’enfronta amb el seu capità. Mentrestant, Fàrnaces, desesperat, intenta suïcidar-se, però l’aparició de Tamiri atura el cop, la qual cosa propicia una corrua d’improperis dirigits a ella per la seva desobediència, tot i que fa creure al seu marit que ha complert l’ordre pel que fa al seu fill. Irromp Berenice –Fàrnaces s’ha amagat– i ordena la destrucció del mausoleu. Vist això, Tamiri descobreix el neu nét i el presenta a Berenice; li implora pietat, però la mare repudia la seva filla i s’enduu el nen. A les estances reials, Selinda suplica a Gilade que salvi el seu nebot i, per una altra banda, ofereix l’ajuda que espera de Gilade i Aquili a Fàrnaces, el qual ha entrat furtivament al palau. Fàrnaces la rebutja. Els dos capitans advoquen davant Berenice per la vida del nen hereu, la custòdia del qual Pompeu encomana a Aquili.

Tercer acte
Berenice i Gilade són amb Pompeu i Aquili, i amb les tropes romanes, a la plana d’Heraclea. Ella exigeix a Pompeu la mort del fill de Fàrnaces, ja que no pot matar el rei del Pont, i a canvi li ofereix la meitat del seu regne; Tamiri fa el mateix i suplica al general que intercedeixi per la vida del seu fill. Selinda obté de Gilade la promesa de matar Berenice, i al mateix temps convenç Aquili perquè assassini Pompeu. Arriba Fàrnaces en l’instant en què, coincidint amb Aquili, tots dos es disposen a matar el general romà. L’acció resulta fallida i Pompeu interroga el guerrer sense sospitar que es tracta del rei. L’arribada de Berenice en revela la identitat i Fàrnaces és encadenat; finalment és alliberat per Gilade i Aquili, que intenten matar Berenice. Pompeu salva la vida de la reina de la Capadòcia, mostra clemència, i perdona i convenç Berenice perquè oblidi el seu odi envers Fàrnaces, amb el qual es reconcilia i l’abraça com a fill.

JULIÁN GARCÍA LEÓN

Traducció: Traduit.com