J.S.BACH Messe en si mineur BWV 232

Jordi Savall, La Capella Reial de Catalunya, Le Concert des Nations

21,99€

Referència: AVDVD9896

Jordi Savall
La Capella Reial de Catalunya
Le Concert des Nations

Johann Sebastian Bach (1685-1750) va bastir al llarg dels últims anys de la seva vida el monumental corpus musical que pot ésser considerat el seu “testament” i que inclou L’ofrena musical, L’art de la fuga i la Missa en si menor. Aquesta darrera obra sintetitza a la perfecció tot el saber i el talent en l’art de la composició (essencialment, en el contrapunt) així com la capacitat inventiva d’aquest músic, el seu extraordinari sentit de la forma, de l’estructura i de la mètrica.

En aquest enregistrament en directe, presentem la nostra versió de la Missa en si menor, tal i com va ser interpretada el 19 de juliol de 2011 en el marc del VI Festival de Fontfreda 2011, després d’un treball realitzat en la fase final de perfeccionament de la II Acadèmia de Recerca i d’Interpretació. Es tracta d’una de les utopies musicals més destacables: una missa catòlica composta per un luterà i que no es deixa inscriure en cap litúrgia d’aquestes dues creences, però que és tanmateix una de les obres cabdals més importants de tots els temps.

Per a aquesta interpretació, va ser constituïda una acadèmia. A partir d’una convocatòria pública i oberta a tothom, han sigut seleccionats 27 joves músics procedents d’Alemanya (2), Bèlgica (1), Veneçuela (1), Catalunya (8), Espanya (4), França (2) Israel (1), Itàlia (3), Japó (1), Noruega (2), Polònia (1) i els Països Baixos (1). Plegats constitueixen el grup de solistes, el “Cor favorit” i el “Gran cor” de La Capella Reial de Catalunya, així com els solistes instrumentals de l’orquestra d’instruments d’època Le Concert des Nations.

Per arribar fins a nosaltres, aquesta obra ha recorregut un camí tan tortuós com espectacular. Primer, se’n féu una estrena parcial el 1786. Més endavant fou interpretat el Credo en un concert sota la direcció del segon fill de Bach, Carl Philipp Emanuel. La primera interpretació completa fou dirigida per Carl Friedrich Zelter, el 1811, a l’Acadèmia de Cant de Berlín. Actualment, hi ha un gran nombre d’interpretacions, amb grans cors i orquestra simfònica o amb cor de cambra i orquestra amb instruments d’època, sense oblidar les versions “minimalistes”, amb un màxim de deu cantors. Totes elles tenen dos denominadors comuns: el reconeixement universal del seu caràcter excepcional, de la seva bellesa, de la seva dimensió espiritual, i el repte d’afrontar la seva gran complexitat lligada a la dificultat que això representa encara avui, al principi del segle XXI.

L’acompliment del nostre projecte de la Missa en si menor amb La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations s’ha basat en un nou enfocament dels diferents criteris fonamentals pel que fa a la concepció, l’organització i la interpretació tant de la pròpia obra com dels mitjans necessaris per a la seva realització. Tot situant la Missa en el seu context tradicional i històric, ens hem decidit per l’ús d’un equip vocal i instrumental propi, d’acord amb el que creiem que exigeixen la partitura, la pràctica i l’estil de l’època (renunciant simplement a les veus blanques):

1. Un conjunt vocal de 27 joves cantors professionals que es reparteixen les responsabilitats per a les àries, els quartets i els quintets “a soli” (cor favorit) i que formen els grans conjunts (gran cor).

2. Un conjunt d’instruments d’època segons ho exigeix Bach: 12 instruments de vent i 13 instruments d’arc. Un organo di legno toca el baix continu que, segons l’estètica de Bach, “és el fonament més segur de la música”, tot afegint que tenia “per causa i finalitat última honorar Déu i recrear l’esperit”.

Reconsiderant la distribució i la participació dels efectius vocals segons les necessitats reals de la composició i seguint la tradició de les obres anteriors a Bach, com les de Schütz, Biber o Rosenmüller, hem recuperat l’ús del “cor favorit” (de 4 a 10 veus solistes), oposat a la “capella” (un conjunt de 21 a 27 veus que formen el “gran cor”). Segons el prefaci de Schütz a la seva obra policoral dels Salms de David (1619), el “cor favorit” ha d’anar sempre acompanyat pel baix continu (orgue), mentre la “capella” és sostinguda per instruments “colla parte” i reuneix totes les veus per tal d’obtenir un conjunt contrastat. D’acord amb aquest criteri, a la Missa en si menor, el “cor favorit” intervé sempre que l’acompanyament instrumental de les veus es redueix a dues flautes, cordes i violins (Qui tollis, Et incarnatus, començament del Credo) o un simple baix continu (Confiteor), mentre l’orquestra intervé amb tots els seus efectius o dobla les veus “colla parte” quan acompanya totes les veus cantades (“cor favorit” i “gran cor” junts). D’aquesta manera, l’equilibri entre les veus i els instruments és molt més subtil i els contrasts entre els moments íntims i els moments joiosos són més marcats.

Un altre aspecte fonamental en la interpretació és la declamació i l’articulació del text, que inspira al mateix temps tot el fraseig i les articulacions instrumentals. En una perspectiva realista, hem optat per una pronúncia del llatí que parteix d’una idea de síntesi: base germànica i detalls de coneixement del llatí romà antic (que pot ésser realitzat per un cantor cultivat de parla alemanya, amb l’accent propi de la seva llengua en les vocals –molt difícil de canviar–, però coneixedor de les diferències de la pronúncia llatina en les consonants).

Abordar la Missa en si menor és un veritable repte per a tot intèrpret, car la immensa dimensió espiritual i estètica d’aquesta obra i el seu perfecte equilibri entre virtuosisme, emoció, puresa i eloqüència atenyen uns nivells extrems del llenguatge musical que la situen en la dimensió més elevada, la més universal mai assolida per l’home. Aquesta obra resumeix el saber de tota una vida, en què es combinen el passat (stile antico) i el present (barocco i galante) per deixar entreveure el futur d’un llenguatge musical veritablement universal i transcendent.

JORDI SAVALL
Bellaterra, tardor de 2012